7 de gener del 2016

Tinc un company

Tinc un company que sempre està dormint. De vegades s'aixeca,
però sempre torna al llit. Quan dembula per la nit, busca la meva ombra; és capaç de fer-ho si la nit encara no es tomba... Sempre he pensat que els seus ulls veuen a través de la foscor però, quan l'observo, el seu rostre brilla quan es gira cap a un altre cantó i em mira... 

Tinc un company que sempre està dormint i és potser per això que no sap que, quan em cau el braç sobre el matalàs, els seus dits busquen a les palpentes fins trobar la meva mà. De vegades, puc inclús provar-lo d'abraçar quan la nit arriba al clímax de foscor infernal.

Tinc un company que de vegades s'aixeca de dormir. Ell desconeix el per què però sent que algú li ha fet un crit... S'apropa a la llum més propera quan els seus ulls encara no han fet el llit i abraça aquella persona, si cal, fins el següent matí.

Tinc un company que sempre, sempre torna al llit. Qui sap si per recuperar forces, qui sap si pel proper alarit. Quants tots els fantasmes descansen i no li fa recança, m'abraça ben fort i els seus ulls es tanquen.

                                               Samantha

Ell té una companya que de vegades l'agafa del dit petit, quan tots dos deambulen pels carrers de la fogosa nit...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada