Un conjunt de flaixos passen per davant dels meus ulls tancats. La meva respiració és entretallada i, en veure aquella cara demacrada, flexiono les cames fins tocar-me el pit. El simple moviment d'estirar el braç per agafar-me-les i arraulir-me encara més al llit, fa que el cable dels auriculars es desconnecti del mòbil. Obro els ulls a l'instant i agafo l'aparell sense ni tan sols mirar on és: Els Rolling Stones em guien en la foscor. Apago la música, que més aviat és molesta, amb la mà tremolosa. Una gota freda em cau per la templa dreta i tinc tota la samarreta amarada de suor. Me la trec sense pensar-m'ho dues vegades i agafo la que hi ha a sobre la cadira de l'escriptori. Intento recuperar l'alè respirant amb calma. Dono un cop d'ull per tota l'habitació buscant qualsevol cosa que afirmi la meva alteració: Una simple hombra, un simple moviment però, res.
Les gotes de pluja comencen a picar contra el vidre, enfurismades, i el sol comença a aparèixer darrera de la muntanya més llunyana.
Enretiro la cadira cap i m'assec. Frego el vidre entelat amb la mà i obro la meva llibreta de tapes dures amb la intenció d'escriure-hi alguna cosa, però la música de l'aigua és tan relaxant que deixo caure el cap, amb compte, sobre la taula, i els ulls se'm tanquen altre cop a l'instant.
Samantha
Tots els homes somien, però no de la mateixa manera.
ResponEliminaEls que somien de nit en els polsegosos refugis de la seva ment, desperten el dia següent i descubreixen que va ser només vanitat.
Però, els que somien de dia són homes perillosos, perquè poden representar els somnis amb els ulls oberts per fer-los possibles.
Sam, ets una gran somiadora amb els ulls oberts i per això els teus somnis es faran realitat.
Aix... No sé què dir: Gràcies.
Elimina