13 d’agost del 2012

Subconscient

Un conjunt de flaixos passen per davant dels meus ulls tancats. La meva respiració és entretallada i, en veure aquella cara demacrada, flexiono les cames fins tocar-me el pit. El simple moviment d'estirar el braç per agafar-me-les i arraulir-me encara més al llit, fa que el cable dels auriculars es desconnecti del mòbil. Obro els ulls a l'instant i agafo l'aparell sense ni tan sols mirar on és: Els Rolling Stones em guien en la foscor. Apago la música, que més aviat és molesta, amb la mà tremolosa. Una gota freda em cau per la templa dreta i tinc tota la samarreta amarada de suor. Me la trec sense pensar-m'ho dues vegades i agafo la que hi ha a sobre la cadira de l'escriptori. Intento recuperar l'alè respirant amb calma. Dono un cop d'ull per tota l'habitació buscant qualsevol cosa que afirmi la meva alteració: Una simple hombra, un simple moviment però, res.
Les gotes de pluja comencen a picar contra el vidre, enfurismades, i el sol comença a aparèixer darrera de la muntanya més llunyana.
Enretiro la cadira cap i m'assec. Frego el vidre entelat amb la mà i obro la meva llibreta de tapes dures amb la intenció d'escriure-hi alguna cosa, però la música de l'aigua és tan relaxant que deixo caure el cap, amb compte, sobre la taula, i els ulls se'm tanquen altre cop a l'instant.

Samantha

2 comentaris:

  1. Tots els homes somien, però no de la mateixa manera.

    Els que somien de nit en els polsegosos refugis de la seva ment, desperten el dia següent i descubreixen que va ser només vanitat.

    Però, els que somien de dia són homes perillosos, perquè poden representar els somnis amb els ulls oberts per fer-los possibles.

    Sam, ets una gran somiadora amb els ulls oberts i per això els teus somnis es faran realitat.

    ResponElimina