El sentit de viure es poder veure totes aquelles coses que no veuríem si no estiguéssim en aquest món. Sí. Ens hem guanyat poder-les veure pel simple fet d'haver nascut, tots i cada un de nosaltres. Aquells que no troben el sentit de viure s'haurien de plantejar alguna vegada que, si no fossin aquí, no podrien sentir res de res. Hi ha coses que et fan sentir com si no haguessis hagut de néixer però, saben realment què és la mort? No poder gaudir ni de la companyia ni de la soledat, no poder sentir com flueix l'amor per les teves venes fins que acaben envaint el teu coll i no et deixa respirar. No poder experimentar els atacs d'adrenalina que et donen quan fas alguna cosa extremadament divertida o fins i tot les llàgrimes amargues que et fan saber que tens alguna persona al teu costat. Aquelles llàgrimes que quan cauen fan caure a una altra persona.
Crec que tothom hauria de tenir present què es perd quan un ja no existeix perquè, si t'ho planteges d'aquesta manera i posant a part totes les altres coses... Què més podries sentir si no és vida i estàs al pou de la mort?
Samantha
Molt ben dit! tothom té una rao per viure no? no sa de lamentar res que hagis fet, pk axi es com ens comvertim en les persones que volem ser, no creus? :)
ResponEliminaP.D. no se, potser no te a veure am lu k dius tu, pro ma semblat k u havia de dir ^^
Em sebla que tens raó, Lauretta. Has de pensar tot el que faràs perquè el que facis sempre ho recordaràs i sempre estarà fet i no ho podràs canviar. No anava molt amb el tema però hi té a veure.
EliminaT'estimo! Gràcies per comentar!
Samantha, de veritat que m'has fet pensar... sobretot en aquests dies, que no són dels bons per a mi...
ResponEliminaI és que és tan cert... què farem si morim? Ni ens podrem avorrir de no fer res. Quina por...
I sí, la vida et fa passar per trams molt, molt complicats... però si reconeixem que són complicats, és perquè em viscut moments millors, no? I gràcies a què els hem viscut? També gràcies a la vida...
Així que Sam, de veritat que gràcies per fer aquest, especialment aquest.
Segueix escrivint, que si no m'enfadaré >.<
T'estimoo ♥
Tens tota la raó, Marta. Jo també pensava això. La veritat és que amb aquest nou text que he fet m'he quedat curta... Volia dir tantes coses que pensava... però a la vegada estaven tan dintre meu que no les podia treure fora. Potser són sentiments, i els sentiments no es poden descriure. Es senten.
EliminaNo podria arribar mai a entendre com una persona pot desitjar la mort. Bé, sí. Però crec que abans de matar-te hauries de ser conscient del què perds amb això. És que, Marta, NO HI HA RES! No tens ni consciència ni res... Ni sents res. No ho sé. Val més la pena passar un mal tràngol o la mort? Jo crec que passar un mal moment i tornar a sentir aquella felicitat que t'omple el cor d'un dia per l'altre, la veritat. Aquella felicitat que quan respires sents que està tan dintre teu que mai voldries desaparèixer d'aquí.
Desafortunadament, en els moments d'ira no hi ha temps per pensar en tot això... tot és tan ràpid...
SAM ! ja se que no he comentat pero que sapigues que ja se que no he comentat ni res pero que he llegit tot els relats que has escrit i que tots mencantaaaan molt !!!! en seriu crec que hauries de seguir escribint !!!
ResponEliminaNo sabia que te'ls llegies! Gràcies, Paloma, ho continuaré fent! T'estimo.
Elimina