Tenim una part inconscient dins nostre

Sempre he pensat que no es pot aturar a una persona que va a rumb fix.

Però això va canviar quan la vaig veure venir.

Sentia que no podia deixar-la marxar. Ja l'havia vist altres vegades i sabia que aquest moment era l'únic que tenia per quedar-me amb ella. Aquella persona era l'única que, fins aleshores, no sabia que ompliria el meu cor de felicitat i faria embogir la meva raó de ser per molt de temps.

Tots i cada un de nosaltres tenim una part inconscient dins nostre. Una part que ens fa reaccionar quan menys ho esperem i que ens permet aconseguir allò que volem i que no sabem que volem. Quan això passa, en adonem que no era qüestió d'escollir l'opció correcta o d'equivocar-se. Era escollir l'opció que més desitjàvem.

Aquella persona és l'opció que més desitjo però, per contra, la meva part inconscient no està d'acord que ho sigui. Això em fa preguntar si no seria massa fàcil que escollissin per mi, però, aleshores, recapitulo i penso que aquesta part inconscient és dins meu i, per tan, sóc jo qui ho escull sense adonar-se'n.

Així que deixo passar aquella persona pel meu costat i ella decideix deixar el rastre del perfum que tots tenim i que ens caracteritza. El seu perfum, però, mai no l'oblidaré.

La deixo passar pel meu costat qüestionant-me a mi mateix si hauré fet el correcte i pensant que, si fos de veritat la persona que ha de passar el resta de la seva vida amb mi, la meva part inconscient s'apoderaria del meu cos i prendria la decisió per mi. Penso que si no ha succeït és perquè tot això no hauria d'haver passat mai.

Si de debò la meva vida estava destinada a aquella persona, ara mateix no em plantejaria tot això, la meva part inconscient la duria a terme.

Recupero la meva respiració normal, el meu cor torna a bategar amb regularitat i una guspira d'esperança em fa pensar que, algun dia, la meva part inconscient, la de tots, actuarà i prendrà la decisió més correcte de totes. Quan més la necessiti i la que em marcarà per sempre.

Samantha