Un cop més torno a estar sol. El meu cor torna a ser una habitació de quatre parets sense finestres, on els meus sentiments no poden sortir ni un petit raig d'esperança hi pot entrar.
Les persones marxen del meu costat tal i com van arribar: En un sospir.
Torno a ser aquell noi que agafava la seva motxilla i havia d'ocupar un lloc solitari i perdut en el no res.
Un altre cop, estic agenollat davant l'amor suplicant que torni amb mi però, aquest cop, m'aixeco i em faig company de la tristesa.
Ells arriben i tornen a marxar, sempre amb un somriure d'orella a orella, mirant-me de reüll i sense pensar que poden fer mal.
Potser sóc jo qui no s'adona del que passa.
Potser sóc jo qui ha d'anar recorrent els camins de la felicitat abans de que la mateixa mort m'atrapi.
Pot ser possible?
Pot ser possible arribar a ser estimat abans de que el temps et desgasti, inclús quan ja has passejat per tots llocs sense trobar-hi res?
Torno a ser aquell noi que avança pels camins com si ja els hagués recorregut, aquell noi que tampoc se'ls sap de tornada. El que avança sense rumb fix.
Sempre estic perdut a la ratlla de l'horitzó.
Samantha
En seriu, no sé com ho fas... a mi axo no se ma ocorriria ni en un milio d'anys xD tens un increible talent, no ho oblidis :$
ResponEliminaA vegades em sento d'una manera i ho vull escriure en un full de paper, i això és el que em surt. No té res a veure el que em passa a mi... Però em surt. I es així. Em sento d'aquesta manera.
EliminaA vegades penso que exageres en dir que tinc talent. No ho sé. Moltes gràcies per donar-me ànims :D Així puc continuar.
A propòsit, t'arriva un missatge al hotmail cada cop que penjo un relat?
no ho dic en broma, jo crec que tens molt de talent, no et mentiria (perquè fer-ho) si, cada vegada que fas un relat m'arriba al meu correu. No ho deixis mai.
EliminaT'estimo.
P.D. (sempre acabare els meus missatges així: No ho deixis mai. T'estimo. okis) perquè sempre es veritat xD.
Jajajaja, molts gràcies per tot.
Elimina