La Tomoyo estava asseguda al seu pupitre, el de sempre, aquell verd i vell que té guixades per tot arreu. Va recolzar les mans sobre la taula i va deixar caure tot el seu pes. Estava realment cansada.
Mentre mirava per la finestra, poc a poc, va començar a tancar els ulls. Encara podia sentir parlar el professor de socials, economia.
A ella no li interessaven molt aquestes coses, però bé que sempre donava la seva opinió i lluitava per ella. El professorat sempre se l'escoltava amb un punt de curiositat. Una noia d'uns setze anys podia tenir aquelles opinions? No tothom tenia una ment tant adulta amb aquella edat.
Ja tenia els ulls tancats quan va començar a somiar un munt de coses. Feia ja uns dies que tenia malsons i es despertava alterada, com si tinguessin un significat. Aquella son, produïda pel seu cansament, era molt molesta.
Moments més tard, els seus companys de classe van començar a guardar els llibres a les seves motxilles i a fer comentaris sobre el pesat del professor, que els hi donava molt la vara amb aquests temes.
- Tomoyo.
La Tomoyo podia escoltar les veus que es dirigien cap a ella, inclús les que no, però no podia evitar no despertar-se d'aquell somni tan agradable. Per un cop en moltes setmanes, li estava agradant molt.
- Tomoyo, tanquen la classe. Tia, ja saps que si tardem molt, el profe comença a cridar. Tomoyo!
Ella va anar obrint els ulls lentament, com si estigués en el seu propi llit i es pogués prendre el major de temps possible. Va aixecar el seu cap, que havia anat caient fins tocar la taula. Va donar una ullada per l'aula, va badallar i es va estirar fins que va quedar ben satisfeta.
- He dormit molt bé.
Es va aixecar i, encara eixugant-se les petites llàgrimes de la son que tenia, es va carregar la motxilla a l'esquena i va començar a caminar junt la Kayri, la seva millor amiga.
Continuava pensant que aquella tarda havia sigut la fi dels seus dies sense dormir, ara ho podria fer.
Abans de tancar la porta i acomiadar-se del professor de socials, va donar un cop d'ull per la finestra: El cel estava gris i la gent corria, començava a ploure.
- Adéu, profe!
Samantha
pro a veure..... axo tu inventes tu? o es algun comic o algu per l'estil, pk podria ser perfectament un llibre. L'any k ve tas de presentar als jocs! la gent ha de saber k tens tan de talent, jolin! <3
ResponEliminaP.D. a partir d'ara em posare Lauretta de nom, k no et confonguis xD TESTIMOO *_*
AIsh, Lauretta, moltes gràcies :) De debò que t'ha agradat? Merci, de veritat!
EliminaTranquil·la que et vaig dir que l'any que ve ho faria... A veure com van les coses.
A la meva pàgina del Blog, a la dreta, pots posar el teu correu i crec que reps mails cada cop que escric alguna cosa... CREC.
Meeeeeeerci per tot :D Pensava que no t'agradaria... Merci, merci, merci.
P.D.: Sí, m'ho invento tot jo, des del principi fins el final, em surt de l'ànima xD
jajajaajaja em surt de l'anima diu! xD axo esperu (k et presentis l'any k ve dic) pk si no em cabrajare XD tia, esta super mega hiper recontra chupi guai jajaja (vaya tonteria acabu de dir xD)
EliminaP.D. ara prubare lu del email oks? ja tu dire si marriba :)
Jajajaajajajajaja "Súper mega hiper recontra chupi guai". Molt bona, aquesta x'D A veure si t'arriven els escrits que faig :O No sé quan en penjaré un altre... Crec que el divendres que ve o el dissabte. Merci per tot. T'estimo!
EliminaSAAAAAAAM ! aixó ho has escrit tu soleta osigui em refereixo d'on has tret la idea de escriure aquestes coses tant chachiis ??
ResponEliminajejejej bueno pues eso que mencantan que escrius molt be i nose perque pero aconsegueixes que midentifiqui amb tot aixo :$
un altre coop et dic que mencantaaa i que testimuuuu !!
Aiiiii, Paloma! La veritat és que tot això ho trec de dins. Tot depèn de com em senti... Sí que m'ho invento jo :D Mai penso primer el que vull escriure, simplement m'hi poso.
EliminaMoltes gràcies, Palomins! T'estimo moltíssim <3