Amb la mort perds

Et miro com si estiguessis en una bombolla d'aire. Veig com et tapes amb tristesa i m'adono que abans era jo qui t'escalfava amb els meus braços.

Et quedes mirant el no res, esperant qualsevol cosa que et salvi d'aquest malson. Ho veig i ho noto.

Potser sóc jo el que està atrapat en aquesta bombolla, lluny del teu abast. He de marxar i tu hauries d'oblidar... Però com dir-t'ho si ets el que la mort m'ha arrabassat? No hi ha manera de que tu em puguis sentir... Ni que jo et pugui parlar.

Samantha